EL LLAÃœT
El llaüt és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonà ncia en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mà nec de llargada variable.
Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX amb el moviment denominat de la música antiga. El llaüt està compost per :
-
Claviller.
-
Clavilla.
-
Celleta.
-
Trasts.
-
MÃ nec.
-
Batedor o diapasó.
-
Caixa de ressonà ncia.
-
roseta.
-
Cordes.
-
Pont.
-
Cordal.
El llaüt és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonà ncia en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mà nec de llargada variable.
Actualment, en el context de la música tradicional, en diversos indrets de la penÃnsula Ibèrica també s'anomena llaüt un instrument de corda polsada i amb una caixa de ressonà ncia que també té un perfil en forma de pera, però amb el fons pla, amb claviller igualment pla, semblant a la de la guitarra, amb sis ordres dobles, i que habitualment forma part de les rondalles.